LA INDIFERÈNCIA DEL CONSISTORI DE STA. EULÀRIA D’ES RIU CAP ALS CIUTADANS I ELS VETERINARIS, INVENTANT UN CENS INNECESSARI

UNA ORDENANÇA INEFICIENT QUE NO SOLUCIONA EL PROBLEMA, QUE PENALITZA A QUI COMPLEIX LA LLEI, QUE OBVIA LA JA REGULADA IDENTIFICACIÓ PER MICROXIP I IGNORA LES PROPOSTES DELS PROFESSIONALS VETERINARIS

Com tots sabem, aquest dimarts 18 d’octubre, el departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Santa Eulària d’és Riu (Eivissa), ha iniciat l’elaboració del cens municipal d’ADN de gossos segons l’Ordenança Municipal sobre Tinença, Protecció i Benestar d’Animals del municipi de Santa Eulària des Riu, publicada en el BOIB amb data 4 d’agost de 2022, que estableix l’obligació d’identificar mitjançant una anàlisi d’ADN a tots els gossos del municipi.

Tan sols i ja de base, des del moment en què en la comunitat autònoma dels Illes Balears i des de fa dècades, és obligatori per llei l’ús del microxip en gossos com a mitjà d’identificació, s’antulla com menys «pintoresc» l’invent d’un nou mitjà d’identificació, la qual cosa duplica sense necessitat un procés legislat, normalitzat i funcional i ens fa preguntar-nos si no hi ha temes més urgents i de major importància per a invertir els diners dels contribuents.

I sí, clar, tots som conscients del problema de la femta dels gossos en la via pública i nosaltres els veterinaris el tenim molt clar, no obstant això aquesta ordenança destil·la preguntes d’interès i resposta dubtosa com ¿qui assegura que el dipòsit de la femta analitzada l’ha realitzat el propietari de l’animal identificat i no un tercer, sense entrar en motius aliens? Perquè no oblidem que la prohibició no afecta a les deposicions dels gossos, fet inevitable, sinó a l’abandó de les mateixes per part dels seus propietaris.

Aquest fet anticipa un escenari on la desestimació del 99% de les sancions imposades, al no poder demostrar-se l’autoria del propietari en el moment de la seva comissió, és més que probable.

D’altra banda, ¿per què aquesta normativa penalitza als qui compleixen rigorosament amb la llei i deixa fora d’escenari als qui, simplement venint d’un altre municipi i fins i tot de l’estranger, situació fart recurrent tractant-se d’Eivissa, l’obvien per complet fent que en breu espai de temps, aquesta ordenança sigui inoperant?

Parlant ja des de la perspectiva de la indiferència de l’Ajuntament cap a les propostes de CEVE Balears, s’antulla preocupant el fet que es continuï publicant normativa amb errors per obviar de manera recurrent, la col·laboració i acompanyament dels interlocutors socials.

No oblidem que la representativitat no és de l’associació territorial sinó de la patronal nacional, que l’argument de «que representa a uns 50 empresaris de Balears» es redueix a una estratègia de màrqueting de guerrilla, igual que el tan gastat «s’ha convidat als veterinaris del municipi», mostrant aquests comentaris ausència de consciència sobre la representativitat d’aquests interlocutors socials i la seva relació orgànica amb les administracions.

S’obliden intencionadament que una patronal és el representant legal de tot un sector en el seu conjunt i no sols de les empreses associades.

És un insult a la intel·ligència obviar els coneixements sobre aquests assumptes que tenen els veterinaris que a més, d’entre els membres d’aquesta associació, compten amb alguns investigadors de prestigi en genètica.

El fet que el consistori aporti un número de 4.000 animals argumentant que bonificarà a uns 2.000, dona mostra que el cens ja existeix i que, a partir d’aquí, no té cap sentit tornar a censar.

També crida molt l’atenció que es titlli com a campanya de sensibilització i prevenció quan l’objectiu és sancionar als qui no compleixin amb l’ordenat. Sensibilització i prevenció són educació, no imposició i sanció que és el que deriva de l’ordenança.

I és d’agrair que ressaltin l’injust que és per als propietaris que cuiden bé a les seves mascotes i que són la majoria, que hi hagi deposicions de gossos als carrers, perquè són ells, precisament, els més perjudicats per l’ordenança. Estem davant un escenari on estan convertint en part del problema als qui el sofreixen.

I per al·ludir a comentaris publicats quant a les ventrada abandonades o les mostres de saliva, poc cal dir sobre l’erroni plantejament ja que, i només per citar les primeres, és impossible identificar fefaentment les mares de ventrades abandonades si aquestes mateixes provenen de ventrades de bessons, amb la qual cosa no es pot saber qui és la mare. Això de la saliva ho deixem per als nostres experts en genètica.

Quant a la millora en implantació nacional, referenciem de nou l’exemple de Màlaga on sobre 152.183 gossos es van prendre menys de 1.000 mostres (0,07 de la població) i sobre elles només es van posar 103 sancions. Els números parlen per si sols.

Encara amb tot això, el que contemplem com a greu és que no hagin contemplat cap de les propostes de modificació de l’ordenança, considerant de gravetat els errors que de base presenta la mateixa, els quals han estat destacats i acompanyats de noves propostes de redacció en un document enviat a l’ajuntament de Sta. Eulària donis Riu, fent cas omís i seguint amb el procés, com si no fos amb ningú més.

I de nou sorgeixen preguntes, ¿realment algú considera que l’Ajuntament decideixi quin és el preu que un professional empresari veterinari ha de cobrar per un servei, encara que aquest derivi de normativa? I com s’interpreta que als professionals que participin en l’extracció d’ADN se’ls exigeixi per norma estar col·legiat en un col·legi amb el qual l’Ajuntament estigui conveniat?

I en relació al lliure mercat i la seva distorsió, ¿té alguna explicació que s’imposi un únic i exclusiu laboratori d’anàlisi d’ADN, impedint-se la participació d’altres proveïdors d’aquest servei, la qual cosa provocaria una competència que redundaria en un millor aprofitament dels recursos públics?

Costa percebre el sentit real d’aquesta norma quan no transcendeixen arguments centrats en la solució d’un problema sinó a dur a terme accions que ja estan legislades, com la identificació animal i a defallir davant un control real quan en una estació que abasta gairebé la meitat de l’any, l’afluència als municipis de persones amb mascotes pot superar amb escreix a la dels residents.

I una vegada més es torna a confondre l’exercici professional veterinari amb l’activitat econòmica veterinària, sent un greu error de percepció que ha de deixar de repetir-se ja que és una de les raons per les quals obvien la nostra participació en els seus processos normatius, la qual cosa unit a exigències com la de col·legis conveniats, construeixen una norma clarament discriminatòria, innecessària i desproporcionada, incidint a més en el lliure mercat i l’accés a serveis.

Per a acabar reunim que la indiferència sobre la participació dels interlocutors socials en els processos de redacció, la gairebé impossibilitat certa de saber si el propietari de l’animal ha abandonat la femta, l’absència total de control sobre la població d’animals no censats en gairebé la meitat de l’any, la immersió en aspectes empresarials aliens per complet a les funcions públiques i els errors en l’ordenança mateixa, defineix un marc que fa que els veterinaris de Sta. Eulària d’és Riu continuïn negant la seva col·laboració davant aquesta ordenança.